Estic a casa d'en Francesc Martínez, ciutadà de Granollers, on ens explicarà la seva experiència durant la seva estada a Portugal.
- Quina va ser la primera impressió que vas tenir de Portugal? Doncs que era un país una mica més pobre que Espanya, però en principi molt bonic. Té coses curioses a la naturalesa, té una geografia una mica diferent a la que conec jo, diferent a la de Catalunta, però té coses boniques. Què més?
- Et va costar molt adaptar-te als seus costums i a la seva forma de vida? No, perquè són molts similars als costums espanyols. Els menjars són bastants similars. Els hi agrada molt el peix, sobretot el bacallà, l'arròs, també fan molt arròs amb molt... amb molta... espècies, moltes espècies. Els hi agrada molt el zafrà i els dolços també que són molt molt semblants als dolços andalusos.
- I com és la gent portuguesa? La gent portuguesa és una mica tancada, almenys de cara als espanyols. Són una mica, una mica...allunyats. Allunyats de tu, respectuosos però no són molt afables d'entrada, almenys els que jo he conegut.
- Allà a Potugal, què és lo que està considerat de mala educació i de bona educació? Ara si que m'has mort, perquè jo vaig anar-hi pocs dies i no...
- Bé, però no vas tenir cap experiència on et van cridar l'atenció? Pues jo no, sincerament no vaig tenir cap problema.
- No en vas tenir cap? No. Si que vaig tenir un problema menjant arròs amb llagosta en un lloc on hi havia moltes mosques. Com molestaven molt les mosques, les espantavem amb les mans i ens van dir que erem molt delicats els espanyols. [rialla] és lo únic que he tingut, però lo demés bé.
- I parlant de la gastronomia, vas aprendre alguna recepta típpica durant la teva visita? Home, les receptes que he après és el peix, molt bé a la brasa amb peçes molt grans i les sardines a la brasa, és lo que més he menjat jo. I l'arròs de Tamboril, que també és amb zafrà i peix, però no et sabria dir com es prepara......
- I quines ciutats vas visitar? Pues vaig visitar Oporto, vaig visitar Aveiro, vaig visitar Lisboa, Sintra, i no sé, ara no recordo cap més.
- I quina et va agradar més? Home, Lisboa és molt bonica, totes són molt boniques. Oporto em va agradar però estava molt deteriodada, els edificis estaven molt vells. Ja fa 13 anys que hi vaig anar. Estava tot bastant deteriodat però hi havia coses molt boniques. A l'estació d'Oporto té unes rajoles precioses del s.XIX molt boniques i Aveiro em va agradar molt perquè era com una petita Venècia. Estava plena d'uns canals on hi pasaven les barques, es pot passejar per determinats ponts, on travessen alguns canals. Després, Lisboa , és una gran capital que té un estuari inmens, preciós. Té un convent que li diuen el dels Jerónimos. És renaixentista em sembla, o gòtic, no m'en recordo. I és preciós. Té una torre que ara no recordo com es diu.
- De Belem. Això, torre de Belem. Molt bonica també. L'estuari pues té un carretera amb un pont penjant que són de 10 o 12 km, que va cap a la frontera. Molt modern. I va cap a la frontera d'Espanya. I em va agradar molt el barri del Chiado i tot lo que és el casc antic. I bé, en principi tot això. Vaig estar en un lloc que li diuen la casa do vinho do Porto, que és un lloc on tu vas a provar tots els vins de Portugal i per un preu que no és molt barato però et fan tastar tots els vins bons que tenen.
- A Oporto? No, això és a Lisboa. I et ve un senyor d'aquells, tipus com un criat de grans senyors i et serveix unes copes de vi. Què més? [somriu]
- Vas visitar algun monument? El castell de Sintra que em va encantar. És un castell romàntic, entre modernista i romàntic del s.XIX preciós. I que explica la història d'un príncep d'allà que bueno, es va enamorar i va fer el castell per a la seva enamorada. I té una història una mica trista i melancòlica. Ara no la recordo, em sembla que ella va morir o no sé. I era la residència d'estiu del príncep o del rei de Portugal.
- Estant allà, a Portugal, vas estar a alguna festa o en vas veure alguna? Vaig veure una... vaig estar al barri antic i varem sentir un concert de Fado. El Fado el cantava la gent que viu per allà. Les dones el cantaven i la gent ballava en una plaça oberta, a la nit estrellada.
- I et va agradar? Em va encantar.
- Si? Si, el que pasa és que van tenir que sortir d'allà, sortir corrents perquè l'home del bar ens va dir : vigila perquè ara vindran a robar. Ara s'està montant aquí una mica de enrenou. I és veritat que alguns dels veins s'estaven barallant i diu: això és per enganyar una mica per a què la gent es distregui i per començar a robar, i roben als estrangers.així que convindria que apartir d'ara marxesiu.
- O sigui que això és una altre anècdota. Pues si, la veritat és que si.
- Allà la gent roba molt? Bueno, suposo que com a tot arreu. A Barcelona també segons allà on vagis, si vas per la Rambla en determinats puestos també roben, o al metro , etc. Però a mi no em va passar res.
- I, bueno, la forma de vida d'allà, comparat amb Espanya, és millor o pitjor? Jo crec que és similar. Tothom porta cotxe com aquí, i viuen com aqui. [riu] La manera de menjar és molt semblant, jo crec que és com aquí. N'hi ha costums diferents, però més o menys igual.
- I és gaire car Portugal? Pues la veritat és que la benzina era molt més cara que aquí i el menjar no era gaire més barato que aquí, era algo més barato però no gaire. I sí, per ser un país amb un nivell de vida bastant inferior, algo més pobre que Espanya, pues ho trobava tot molt car, relativament car. Més del que jo m'esperava.
- Tornaries a viatjar a Portugal? Tornaria viatjar amb la meva parella i en plan romàntic a Lisboa. A Lisboa que em va encantar.
Raquel Pérez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada